Dotze principis per la comunicació visual

Canvi de paradigma: la Comunicació Visual

Tres puntualitzacions i dotze principis per transitar del grafisme i el disseny gràfic cap al futur de la comunicació visual. Per Joan Costa.

1.Com a dissenyador, però també com a sociòleg i comunicòleg, no puc entendre les produccions del disseny gràfic com «coses» (cartells, marques, webs, embalatges, panells senyalètics), sinó com «fets socials», és a dir, causes de comunicació.

Des d'aquesta òptica concreta, aprofundir en el concepte de «comunicació visual» ens desplaça fora de l'esfera del dissenyador gràfic i les seves problemàtiques professionals del dia a dia. I ens porta directe a la ruptura i la sortida, a la trobada amb les persones i la societat: en aquest entorn de construccions, objectes i missatges que ens envolta. És aquí on el Disseny és viu. Quan entra en interacció amb la gent.

2.

Si és veritat que «tot comunica» és perquè tot significa. Com negar llavors que tot missatge gràfic està condemnat a comunicar? Ens agradi o no. Impossible evitar transmetre informacions. Així considerat, en el seu cara a cara amb les persones, el disseny gràfic ha evolucionat, i avui és, fonamentalment, comunicació visual. I així serà cada vegada més en el futur, on la noció de projecte creixerà per estendre, més enllà de «el gràfic», a la dimensió visual de l'ésser.

Primer va ser el Grafisme (segle XV). Després el Disseny gràfic (segles XVIII-XX). Ara, la Comunicació visual (segle XXI). Aquesta última integra les etapes precedents i obre una nova dimensió per al disseny.

3.

Les velles idees reduccionistes del màrqueting i de la publicitat, que defineixen les persones com target, públic-diana, consumidors, etc., Són superades definitivament pel que és essencial i anterior a tot això. Abans que públic, consumidor, usuari, etc., L'ésser humà és un ésser visual.

Tot el que és visible-i no només ho gràfic-fa l'ull. Tota informació visiva és feina del dissenyador gràfic, del visualista, el comunicador visual i dels seus col · laboracions amb les altres disciplines del Disseny.

A partir del que s'ha dit fins aquí, les següents reflexions són un resum que va en la línia de superar i enriquir les dimensions del que, des de la Bauhaus, coneixem com «disseny gràfic», i que amb les noves tecnologies anomenem graphic design. Aprofundim en la Comunicació Visual.

12 principis per a la Comunicació Visual

1. El Disseny s'adreça a les persones, a diferents parts de la societat en un context cultural donat. Elles són la raó de ser del disseny en qualsevol de les seves variants. I no obstant això, entre la gran massa de literatura i l'oceà d'imatges i estímuls visuals en què estem immersos, es troba a faltar una sociologia crítica del Disseny.
2. El Disseny és una activitat projectual. Tot disseny és fruit d'un designi. Està fet per cobrir una funció, per solucionar un problema o per millorar la qualitat de vida de la gent. Disseny responsable.
3. El que defineix la idea de projecte, amb els seus components creatives i tècniques, és el seu potencial d'innovació. Projecte i Innovació constitueixen la matriu del Disseny, que al seu torn és la matriu dels seus diferents disciplines (arquitectònic, industrial, gràfic, etc.).
4. El disseny gràfic és, específicament, disseny de comunicació. Vincula la informació amb la semiòtica. Els missatges són sistemes semiòtics. Contenen significats, tant per la via semàntica com per la via de l'estètica.
5. La facultat de transmetre informació implica que tot projecte gràfic o visual, i tot missatge, es refereixen a coses absents, que no són aquí sinó significades. Els missatges són sistemes de signes i el visualista opera amb ells i els organitza en formes comunicables portadores de sentit.
6. Aquesta condició comunicativa és pròpia del Llenguatge. De la seva capacitat per tractar del passat, del present i del futur, de la realitat, de l'imaginari i de tot el que pot ser pensat.Una propietat específica que només té el disseny gràfic. I cap altra disciplina de Disseny.
7. Disseny gràfic és disseny de comunicació, és a dir, transmissió d'informació, de significats.Les altres disciplines dissenyen funcions, que alliberen de l'esforç físic, estalvien temps o cobreixen necessitats.
8. El pas del concepte de «disseny gràfic» de comunicació visual és el salt directe amb el qual vam superar la nostra tradicional introversió en «el disseny» (el meu ofici, la disciplina, el que jo faig), i en «el gràfic» (el mitjà i el llenguatge que utilitzo).
9. Assumir la comunicació com a funció essencial del disseny gràfic, és sortir fora de la bombolla professional per interactuar amb les persones i la societat, a través del principal canal de percepció, de coneixement i de record: el canal visual. Per això hem de tornar a la psicologia de la percepció tal com avui la expliquen els gestaltistas.
10. Aquesta mutació del disseny, que va més enllà dels límits de l'espai gràfic (full de paper i pantalla), obre un immens horitzó a la innovació i al desenvolupament de la comunicació, ja que ella abasta totes les dimensions del gràfic, el visual i el visualitzable.
11. L'última d'aquestes dimensions és la Esquemàtica, una faceta de llarg recorregut i utilitat que està pràcticament per descobrir. A través de la creació de models, la comunicació visual esdevé una eina estratègica, fins i tot per al mateix dissenyador, que li és indispensable en la presa de decisions, en la planificació de continguts, en el disseny d'accions, serveis, esdeveniments, etc. , etc.
12. Els nous camps de la comunicació visual sobrepassen fins i tot les clàssiques col · laboracions del disseny gràfic amb l'arquitectura, el disseny industrial, la moda, la publicitat i el màrqueting. La societat del coneixement reclama la intervenció de la comunicació visual en els grans àmbits en desenvolupament: les indústries culturals, la difusió de la ciència, la tecnologia, l'educació, la cultura ambiental, l'entorn urbà, la innovació, el civisme, la responsabilitat social ...

Colofó

La comunicació visual no és un moviment aïllat. És un epifenomen que avança paral · lelament amb la tecnologia cap al futur. Amb la societat del coneixement i dels valors. Amb els moviments socials interculturals i mediambientals. La intervenció en l'esfera pública, les llibertats i la cultura. I amb l'aposta per la I + D + i + i: Investigació més Desenvolupament més innovació més informació.Aquesta última és la meva proposta que completa la fórmula R + D + i amb la informació, és a dir, amb la comunicació pública de la innovació.

http://foroalfa.org/articulos/cambio-de-paradigma-la-comunicacion-visual