26 de nov. 2012

Rafael Sanzio De Urbino i els personatges de "L'escola d'Atenes"



Personatges 


1 - Plató:

platon_leonardoPlató juntament amb Aristòtil són les figures centrals de l'obra i sobre les quals recau el punt de fuga de tot el conjunt. Rafael va utilitzar la imatge del seu coetani Leonardo da Vinci, pel que havia de sentir un gran respecte per representar el savi. Plató manté una xerrada amb Aristòtil, el seu alumne, i porta a la mà esquerra la seva obra  Timeu , un influent assaig de cosmogonia, cosmologia racional, física i religió. Amb el seu dit apunta cap amunt fent al · lusió al seu concepte del món de les idees.

2 - Aristòtil:

AristotelesAristòtil comparteix al costat de Plató el protagonisme de l'obra. El seu gest, contraposat al del seu company, fa al · lusió al món material. A la mà porta la seva obra Ètica a Nicòmac .
Aristòtil va ser el creador de la lògica formal, economia, astronomia, precursor de l'anatomia i la biologia i un creador de la taxonomia (és considerat el pare de la zoologia i la botànica).
  


3 - Heràclit:

HeràclitEl pintor Miguel Ángel, company de Rafael en les tasques de decoració de les parets del Vaticà, encarna el filòsof Heràclit.Aquesta figura no inclosa en l'esbós original va ser afegida per Rafael com a senyal de respecte a l'artista. La figura vestida amb els vestits habituals de Miguel Ángel, es troba recolzada sobre un gran bloc de marbre en el primer pla de l'obra.



4 - Parmènides:

ParmènidesFundador de l'escola eleàtica, Parmènides va exposar la seva filosofia en forma de versos i la seva única obra que ha perdurat es nodreix d'extensos fragments d'un poema didàctic,Sobre la naturalesa . seves reflexions poden considerar precursores de l'idealisme Platònic.




5 - Hipatia:

HipatiaRepresentada per Margherita Luti, amant de Rafael, Hipatia d'Alexandria va ser filòsofa i mestra neoplatònica. Lider de l'escola neoplatònica d'Alexandria, va destacar en nombrosos camps entre els quals hi havia la geometria, el ágrebra i l'astronomia. No es conserven les seves obres però nombroses fonts de l'època la situen com una figura molt influent i respectada. Alguns dels seus alumnes van ocupar alts càrrecs incloent-se entre ells el bisbe Sinesio de Cirene, Hesiquio d'Alexandria i Orestes, prefecte d'Egipte.

6 - Diògenes:

DiogenesDiògenes apareix tombat sobre els graons, en un gest molt representatiu del seu sobrietat. Pertanyent a l'escola cínica es regia pels principis d'autonomia i menyspreu dels usos de la societat. Per Diògenes la propietat no tenia valor i es diu que ensenyava que el robatori era admissible ja que " totes les coses són propietat del savi ".



7 - Pitàgores:

PitàgoresPitàgores absort en el seu treball apareix assegut en primer pla. Davant d'ell un alumne sosté una pissarra que mostra laTetraktys , triangle formada per deu punts distribuïts en 4 files amb 1, 2, 3 i 4 punts respectivament que representa la creació universal, font i arrel de l'eterna naturalesa (I + II + III + IIII = X).Per als pitagòrics tot és nombre, l'Univers pot ser expressat i comprès a través de les matemàtiques.


8 - Euclides o Arquimedes:

EuclidesL'arquitecte Bramante, amic i mentor de Rafael, encarna Euclides, pare de la Geometria, o Arquimedes. La intenció final de Rafael no la coneixem, però l'ús d'un compas per part del personatge l'associa a Euclides per altres representacions del savi. Els que defensen la tesi que és Arquimedes el retratat, es basen en la gran fama amb la qual comptava el científic i enginyer clàssic, i l'estrany que resultaria no trobar-lo en aquesta obra de Rafael. D'estar representat Arquimedes en l'obra, aquesta seria l'opció més clara.

9 - Plotí:

PlotíRetrats de Juli II, fan pensar que va ser el model de Rafael per Plotí, filòsof neoplatònic autor de les Enéadas . Com a eix principal de la seva doctrina havia la seva teoria de la trinitat formada pel Un , el nous i el ànima . Hereu de Plató i Aristòtil, va centrar la seva doctrina en la metafísica i el misticisme. Va ser font d'inspiració per a nombrosos filòsofs i místics cristians.



10 - Sòcrates:

socratesSòcrates és considerat com un dels tres màxims representants de la filosofia grega, al costat de Plató, el seu deixeble i Aristòtil. Va ser el veritable iniciador de la filosofia en tant que li va donar el seu objectiu primordial de ser la ciència que busca a l'interior de l'ésser humà. El mètode de Sòcrates era dialèctic: després de plantejar una proposició analitzava les preguntes i respostes suscitades per la mateixa. Sòcrates va descriure l'ànima com allò en virtut de la qual cosa se'ns qualifica de savis o de bojos, bons o dolents, una combinació d'intel · ligència i caràcter.

11 - Alexandre el Gran:

alejandro_magnoAlexandre el Gran és considerat un dels més grans líders militars de la història. Va consolidar la unificació de les ciutats-estat gregues i vèncer l'enemic històric d'aquestes, l'imperi Persa. En només 12 anys va crear un imperi com no havia estat conegut fins llavors, unint Grècia, Orient mitjà, Mesopotàmia, Egipte i l'Índia. Va rebre els ensenyaments d'Aristòtil en la seva joventut, el qual el va instruir en història, filosofia influint notablement en el desenvolupament intel · lectual del futur rei.

12 - Anaximandre:

AnaximandreA Anaximandre, filòsof jonio deixeble i continuador de Tales, se li atribueix un llibre sobre la naturalesa, però el seu pensament arriba a l'actualitat mitjançant comentaris doxográficos d'altres autors. Se li atribueix un mapa terrestre, el mesurament dels solsticis i equinoccis per mitjà d'ungnòmon , treballs per determinar la distància i grandària dels estels i l'afirmació que la Terra és cilíndrica i ocupa el centre de l'Univers.


13 - Averroes:

AverroesAverroes (llatinització del nom àrab Ibn Rushd) va ser un filòsof i metge andalusí, mestre de filosofia i lleis islàmiques, matemàtiques i medicina. La noètica d'Averroes, formulada en la seva obra coneguda com Gran comentari , part de la distinció aristotèlica entre dos intel · lectes, el nous pathetikòs(intel · lecte receptiu) i el nous poietikós (intel · lecte agent), que va permetre deslligar la reflexió filosòfica de les especulacions mítiques i religioses. Averroes es va esforçar a aclarir com pensa l'ésser humà i com és possible la formulació de veritats universals i eternes per part d'éssers peribles.

14 - Antístenes:

AntístenesFilòsof grec fundador de l'escola Clínica. Deixeble de Sòcrates, marc diferències amb l'escola Platònica, predicant l'ascetisme i la vida simple. Va defensar una teologia negativa, on Déu és incognoscible i incomprensible, el que podem conèixer i comprendre mai és el diví, sinó una entitat finita. No va comptar amb l'estima de Plató i Aristòtil, els quals afirmaven d'ell que era incapaç de comprendre les subtileses de la dialèctica. Diògenes continuar les pautes filosòfiques d'Antístenes afegint nous elements a l'escola cínica.

15 - Epicur:

Epicur La filosofia d'Epicur, en línies generals, es caracteritza per situar-se al costat oposat a la filosofia platònica: afirma que només hi ha una realitat, el món sensible, nega la immortalitat de l'ànima i afirma que aquesta, igual que tot el altres, està formada per àtoms, afirma l'hedonisme en la teoria ètica i com manera de vida i rebutja l'interès per la política i, davant de la reestructuració de la societat que, afirmava Plató, era l'objectiu del filòsof, prefereix un estil de vida senzill i autosuficient encaminat a la felicitat en el qual l'amistat juga un paper fonamental.
  

16 - Zenón:

ZenonZenó d'Elea va ser un filòsof grec pertanyent a l'escola eleàtica i deixeble Parmènides, les tesis defensava amb un ampli arsenal conceptual. Se li considera el primer a usar demostracions per reducció a l'absurd i són molt conegudes les seves paradoxes on nega l'existència del moviment o la pluralitat de l'ésser. Els raonaments de Zenón constitueixen el testimoniatge més antic que es conserva del pensament infinitesimal desenvolupat molts segles després en l'aplicació del càlcul infinitessimal que naixerà de la mà de Leibniz i Newton en 1666. 
  

17 - Claudio Ptolomeo:

PtolomeoAstrònom, químic, geògraf i matemàtic greco-egipci, va emprar la estudi empíric creant un model geomètric que permetés predir les posicions futures dels astres a partir del registre de les posicions actuals i passades. Va catalogar un gran nombre d'estrelles, assignant-los una brillantor i magnitud, i va establir normes per a predir els eclipsis. La seva teoria geocèntrica va tenir validesa fins al segle XVI, influenciant el pensament de nombrosos matemàtics i astrònoms durant segles.
  
18 - Estrabó o Zoroastre (Zarathustra):
EstrabonAquesta figura planteja dubtes entre els experts. Uns veuen Estrabó, geògraf i historiador grec autor de Geographiká(Geografia), datat en el 29 aC i format per 17 volums, on entre altres inclou un mapa d'Europa. Altres veuen Zoroastre, profeta fundador del mazdeisme, una de les primeres religions monoteistes que va establir a la zona de l'actual Afganistan. El nom de mazdeísmo procedeix del nom de la deïtat Ahura Mazda, enfrontat a Angra Mainyu, ens maligne bessó de Mazda, etern conflicte entre el Bé i el Mal 

19 - Homer:

homeroHomer és el nom donat al poeta i rapsode grec al que tradicionalment se li atribueix l'autoria de les principals poesies èpiques gregues: la Ilíada i l' Odissea, pilar sobre el qual es recolza l'èpica grecollatina i, per tant, la literatura occidental. En aquests relats es narra la batalla de Troia i l'erràtic retorn a casa de Odiseu (Ulisses) i els seus homes.Alguns dubten de l'existència real d'aquest personatge atribuint el terme Homer a un grup de poetes anomenats Homēridai , que literalment significa 'fills d'ostatges', és a dir, descendents de presoners de guerra.

20 - Rafael Sanzio:

rafaelRafael no va desaprofitar l'oportunitat de autorretratarse en la seva obra, apareixent com un dels pocs personatges que miren directament l'espectador, al costat de Hipatia i algun altre personatge secundari.