¡Oh qué bella es la guerra!
Capitalismo popular
Celebridades norteamericanas
Descansen en paz
En moments històrics en què el neocapitalisme es converteix en un devorador de les persones, bo seria recordar la figura emblemàtica d'un dissenyador gràfic valència: Josep Renau.http://www.foroporlamemoria.info/memoria_dela_cultura/josep_renau.htm
Josep Renau (València, 1907 - Berlín, 11 d'octubre de 1982), va ser un pintor i cartellista polític valencià.
Va nàixer al Carrer de les comèdies, cantonada amb el Carrer de la Pau.[1] Entre 1919 i1925 va estudiar Belles Arts a València. Va guanyar el seu primer concurs de cartells amb 18 anys. Va treballar també com fotògraf i muralista i els seus cartells cinematogràfics eren apreciats en tot el món. Militant del Partit Comunista d'Espanya des de 1931 i fundador de la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris (1932), la seua celebritat es consolida amb els cartells editats per a donar suport a la República durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser professor de Belles Arts en la Universitat de València. L'any 1936 va ser nomenat director general de Belles Arts, sent qui va encarregar a Picasso la realització del Guernical'any 1937 per a l'Exposició Internacional d'Arts i Tècniques de París i qui va decidir el trasllat a les Torres de Serrans de València part de l'obra del Museu del Prado per a salvar-la dels bombardejos de Madrid organitzant amb posterioritat el seu trasllat a Suïssa. Va ocupar el càrrec fins al final de la contesa el 1939. http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Renau_i_Berenguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada